Quatre milers de
persones clamen per la Independpència, el Socialisme i els Països
Catalans a l'11 de Setembre més multitudinàri del Camp
4000
persones van omplir els carrers del centre de Reus en el marc de la
tradicional manifestació per la Diada Nacional. A 2/4 de vuit va
sortir la marxa des del Mercat Central. Llavors, ja des d'un inici,
és veia la magnitud històrica de la mobilització, que sota el lema
“Ni pacte social, ni pacte fiscal: Independència, Socialisme,
Països Catalans” va aplegar des de les més joves a les més
velles. La convocatòria, com en els darrers 6 anys, va anar a càrrec
de l'Esquerra Independentista del Camp (EIC) -coordinadora que aplega
les assemblees d'Arran, els Casals, les CUPs i la COS del Camp i
Endavant Tarragona. Més enllà d'aquests, també és destacable la
presència cada cop més notable d'altres moviments o organitzacions
afines en la lluita contra les retallades.
En aquest
sentit la manifestació va estar molt marcada pel context de crisi i
de retallades que estem patint. Evidentment, la Independència mai va
perdre la centralitat en els càntics i les reclamacions, però
sempre amb un marcat accent social. Càntics com “Quina
Independència si mana Convergència?”, en defensa dels serveis
públics, o el del propi lema de la manifestació en són exemples.
Finalment, en Jordi Martí, en nom de la plataforma en defensa de
l'Educació Pública -en vaga aquesta setmana- va fer una intensa
crida a seguir-nos mobilitzant per defensar el país, i els -minsos-
drets que hem aconseguit fins a dia d'avui. Les assemblees d'Arran
del Camp, que també van tenir l'oportunitat de llegir un manifest,
van seguir en aquesta línia, afegint, com també és va fer pal·les
en els càntics, una intensa defensa dels drets de les dones, i de la
vigència del feminisme enfront les mesures neoconservadores i
catòliques del Govern espanyol. Un altre senyal de la presència
viva i activa de l'Esquerra Independentista en les lluites populars
del present va ser la lectura del manifest de la convocatòria per
part d'un dels 8 imputats del fets del Sant Pere Xiula Fort. En
aquest manifest, com al llarg de la marxa amb càntics com “Sense
València, no hi ha Independència” o “Volem Països Catalans”,
és va plasmar la voluntat de protegir la totalitat de la Nació, i
sobretot de la maltractada i minoritzada llengua catalana.
Més enllà
de la manifestació de l'11, l'Esquerra Independentista va coordinar
un seguit d'actes commemoratius agrupats a les xarxes socials amb
l'etiqueta de twitter #11SCamp. Destacables per mèrits propis són
la marxa de torxes que vam celebrar el dia 10 a Reus, que va reunir
unes 200 persones, i l'ofrena al Guerriller Carrasclet a Capçanes.
L'èxit de
la marxa va sorprendre a les organitzacions convocants. El silenci
mediàtic, volcada a la mobilització Barcelonina, no invitava a
cultivar bons presagis. Res més lluny de la realitat. La imatge de
la Plaça del Teatre on és feren els parlament parla per si sola. El
clima d'eufòria va generalitzar-se ràpidament i la intensitat del
càntics és feu notable. Més enllà d'això cal destacar que no és
van produir incidents de cap tipus, ni cap identificació o
“pataleta” per part de la policia. Potser la “pataleta” és
el vuité encausat pel Sant Pere Xiula Fort que vam conèixer tot
just l'endemà. Com vam cridar a la manifestació, seguirem
“Lluitant, creant, poder popular”.
Per la
Independència, el Socialisme i el Feminisme, seguirem sortint el
carrer per pendre allò que és nostre com a poble, classe i persones
lliures!
Visca la
Terra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada