El jovent dels Països Catalans vivim una situació convulsa que ja fa massa temps que dura.
Fa més de cinc anys que la crisi capitalista colpeja durament les joves
del nostre país amb índexs d’atur sense precedents, precarietat i
temporalitat als nostres llocs de treball i limitacions en l’accés a
serveis bàsics com ara l’ensenyament, la sanitat, el transport o la
cultura. Parlem de la mateixa crisi capitalista que treu de casa seva
més de 40 famílies cada dia, que ha abocat un quart de la nostra
població a la pobresa i sotmet a milers de persones migrades a
condicions de vida infrahumanes.
La nostra situació té uns culpables ben clars. Però sobretot, té uns beneficiaris.
Són aquells que l’han provocada i que l’aprofiten miserablement per
accentuar de forma definitiva el saqueig a les classes populars en forma
de retallades, rescats de bancs i caixes i privatitzacions de serveis
públics i sectors estratègics. Parlem del poder econòmic i financer:
d’empresaris i banquers. Tot plegat, amb la el beneplàcit d’una casta
política i sindical còmplice que a sobre s’omple les butxaques en
incomptables trames de corrupció.
També són constants els atacs que rebem de forma repetida des de l’espanyolisme reaccionari ultraconservador.
Atacs especialment dirigits contra la llengua i cultura catalanes, com
també contra el dret a decidir sobre els nostres propis cossos. Exemples
d’això són la polèmica llei impulsada pel ministre Wert o la reforma de
la llei de l’avortament del ministre Gallardón, entre moltes d’altres.
En aquest darrer sentit, som conscients que és només des de la lluita
feminista que ens deslliurarem de l’opressió que exerceix sobre
nosaltres el sistema patriarcal.
La independència dels Països Catalans resulta essencial per deslliurar-nos d’aquesta situació.
El vell autonomisme està mort i enterrat. Així ho demostra el procés
sobiranista iniciat en una part del país i que es materialitza des de fa
anys en forma d’importants mobilitzacions com les consultes populars,
la manifestació del passat Onze de setembre o la cadena humana convocada
per la propera diada del Principat. Cal celebrar aquest pas endavant,
però sempre amb la ferma convicció que la independència ha d’anar
necessàri ament acompanyada d’un procés de transformació integral de la
nostra societat. Cal desvincular-nos de l’Estat Espanyol i Francès. Però
també de la Unió Europea, del capitalisme i el patriarcat. És aquesta
l’única via que permetrà al poble català canviar-ho tot per saber-se
veritablement sobirà.
Cal seguir treballant per la independència de la nació completa.
Hem de seguir plantejant la llibertat política al conjunt dels Països
Catalans. No ens val la independència de quatre províncies.
Resignar-s’hi suposaria la renúncia a segles de lligams històrics,
econòmics i culturals, així com a dècades de lluita independentista
arreu del país. És en l’actual context d’auge de l’independentisme que
cal que ho seguim dient tan fort i clar com hem fet sempre: la nostra
nació s’estén al Nord de l’Albera, travessa el Túria, toca la Vall
de l’Isabena i salta per la Mediterrània. Va de Sales a Guardamar i de
Fraga fins a Maó.
No podem confiar el futur del país als gestors de la nostra misèria.
Bona part dels gestors de l’autonomisme i el capitalisme a casa nostra
s’han vist forçats a adoptar de forma inevitable el discurs de
l’independentisme. Però això no ens ha de fer perdre el Nord. Perquè no
podem deixar el país en mans dels qui porten dècades fent el joc als
estats espanyol i francès. A aquells qui ens envien a servir cafès a Lon
dres mentre es venen l’aigua als
capitalistes espanyols i regalen el territori a canvi de macro-projectes
com el Barcelona World. Els responsables dels EROs, de deslocalitzar
empreses i de mantenir un sistema econòmic injust, basat en la
desigualtat. Els responsables de mantenir als Països Catalans l’economia
del totxo, l’especulació i el sol i platja. No deixarem que ens
segueixin governant els qui reprimeixen sense escrúpols el jovent que
lluita des de fa un quart de segle per la independència i el socialisme
als Països Catalans. El poble ha de ser el centre actiu del nostre
procés d’emancipació. No només ha de ser consultat, sinó que n’ha de ser
protagonista.
La desobediència i l’autoorganització del jovent són claus en aquest context de confrontació nacional i social.
És necessari que des dels barris, els pobles, viles i ciutats, el
jovent dels Països Catalans prenguem consciència, ens organitzem i ens
mobilitzem per revertir la nostra situació. Cal que trenquem les regles
dels estats espanyol i francès, del capitalisme i del patriarcat. Només
d’aquesta manera podrem ser capaços de canviar-ho tot i construir un
país lliure de tota forma d’opressió i explotació.
11 de setembre de 2013:
El jovent trenquem les regles per canviar-ho tot!