Assemblea oberta per preparar el 2014

Organitzem la revolta!

“La major socialització de deute privat que ha viscut mai Europa, mai tant pocs havien robat tant a tants en tant poc de temps i a base de tantes hòsties”

David Fernàndez, militant de l’Esquerra Independentista

Molta gent tingué l’esperança que amb el final del règim feixista arribaria un canvi social i polític que permetés construir un futur de social i nacionalment just per tots els pobles de l’estat espanyol, no obstant, amb l’aprovació de la Constitució espanyol l’any 78, aquest futur desaparegué.

Els Països Catalans estem vivint moviments populars que poden generar canvis històrics (vaga contra el TIL, Primavera valenciana, mobilitzacions contra el tancament de Canal 9, mobilitzacions pel dret a decidir...). Ara ens trobem a les portes del 2014 i per primera vegada en 36 anys la mobilització popular ha posat damunt de la taula una possibilitat real per trencar amb l’statuo quo actual, la Consulta.

Cal tenir ben present que l’espanyolisme i l’estat usaran totes les eines que tinguin a mà per prohibir-la i que ni CiU ni ERC s’atreviran a desobeir la llei per assumir-la. Per tant, la mobilització popular serà l’única garantia per obligar a la Generalitat ha convocar-la o, si cal, per assumir la seva convocatòria i organització des del poble.

No obstant, no podem deslligar aquest context històric de les agressions que patim per part del capitalisme i el patriarcat. Cada cop som més els joves que estem a l’atur, tenim treballs de merda amb sous de merda, no ens podem pagar els estudis o no ens podem emancipar; i a més, assistim a un augment de les forces retrogrades i feixistes com l’Església o el “Proyecto Pilla Pilla” que ens volen robar el dret a decidir la nostra sexualitat o sobre el nostre propi cos.

Ens trobem davant d’un any històric en el qual no haurem de lluitar sols contra l’espanyolisme i el feixisme, sinó també contra la contrareforma de la llei de l’avortament que s’aprovarà en breus i contra la més que probable segona reforma laboral que ens precaritzarà encara més els contractes de treball.

Davant de tot això, cal que treballem poble a poble per construir una alternativa real que ens permeti fer front a tots aquells que ens ho volen robar tot: la cultura, la llengua, l’educació, la sanitat, les cases, el treball i els drets.

Des d’Arran volem posar el nostre granet de sorra en la construcció d’aquesta alternativa estructurant un moviment juvenil fort, dinàmic, assembleari i obert que ens permeti donar una resposta pròpia a les característiques pròpies del jovent.

És per això que et volem convidar a participar de l’assemblea oberta que realitzarem el proper diumenge 29 de desembre al Casal Despertaferro! Els moments històrics que estem vivint ens obliga a donar una resposta col·lectiva, ara és més necessari que mai que entre tots i totes debatem quina resposta volem donar, l’estructurem i la duem a terme fins a guanyar.  

“Compromís, coratge, lluita, lluita, lluita, organització i lluita”

Isabel Villet, militant d’Endavant OSAN

Els horaris que seguirem seran:

17.30h                          Inici de l’assemblea oberta

18h                               Necessitem un moviment juvenil? Per què? Com ens organitzem? 

19h                               Com afrontem l’onada masclista de la Conferència Episcopal i el PP?

20-20.15h                     Descans

20.15-21.15h               Com plantem cara al capitalisme? Com combatem la precarietat?

21.15-23.30h               Sopar gratuït al Casal (si tens sopar familiar pots tornar després del sopar).

23.30-1h                      Com plantem cara a l’espanyolisme? Com garantim la consulta?

Si l’assemblea oberta va bé, entre tots i totes decidirem quin camí volem seguir, quines apostes volem assolir i quin treball volem realitzar!

Us esperem a tots i totes!

Pel dia dels innocents, festa españolista!

Les organitzacions juvenils dels pobles oprimits juntes contra el règim Espanyol

Durant dècades hem heretat els principals vicis del règim franquista, que mai ens cansarem de denunciar: la continuïtat de la política econòmica, de les institucions reciclades, de l’Espanya indivisible, del patriarcat més salvatge, de la cruel repressió política… L’anomenada ‘transició’ no va ser sinó una Transacció de Poders en què la plàcida successió en la Prefectura de l’Estat, del dictador al successor triat per ell mateix, és la seva més elevada expressió. El paper de l’esquerra reformista, que es va incorporar a aquest procés claudicant i abandonant pràcticament totes les demandes de l’oposició popular al franquisme, va ser fonamental per aconseguir aquesta fita. La ruptura democràtica a l’Estat espanyol quedava i encara queda ara pendent.

Avui, quan es compleixen 35 anys de la Constitució Espanyola del 1978, les organitzacions juvenils revolucionàries dels pobles sota jurisdicció de l’Estat espanyol, renovem la nostra voluntat de prendre les regnes del nostre destí en un context en què el dret a decidir (indistintament de la seva possible aplicació sobre els nostres pobles, els nostres cossos, sobre el model econòmic, sobre l’ús de l’espai i de l’entorn, etc.) és permanentment vulnerat. Aquesta data tan simbòlica, orgull del règim espanyol que aconsegueix imposar en un clima de por i tutela de l’Exèrcit espanyol les seves regles de joc és la que hem triat les diferents organitzacions juvenils dels pobles oprimits per anunciar la creació d’un espai de lluita estratègic. Sempre des del respecte i reconeixement a les dinàmiques que marquen el treball en cada territori, i per tant, a la sobirania de tots ells.

 La situació del jovent en els nostres pobles és absolutament crítica: precarietat laboral, atur, exili, atac als drets sexuals i reproductius, elitització del sistema educatiu, empobriment, mercantilització dels llocs i activitats d’oci, negació de la cultura i llengües pròpies, etc. A més, no podem deixar de denunciar la criminalització i repressió a la qual el règim espanyol sotmet al jovent conseqüent i combatiu per desenvolupar les activitats de lluita militant. Tot aquest panorama, però, no ens fa caure en el desànim, sinó que ens empeny a redoblar esforços en la construcció de les alternatives existents, tangibles i serioses, que neixen del poble i estan dirigides al poble.

 Davant del seu capitalisme devorador, davant del seu imperialisme espanyolitzador i enfront del patriarcat, el jovent alegre i combatiu apostem fermament per l’alliberament nacional dels nostres pobles, el feminisme i el socialisme. La qüestió de gènere, la de classe i la nacional són els nostres tres eixos de lluita prioritaris. Els nostres moviments no existeixen per pidolar engrunes. Neixen per vèncer i per conquerir el futur mitjançant la constància, la conseqüència i la fortalesa ideològica que ens caracteritza .

 Des de les organitzacions juvenils dels pobles oprimits per l’Estat Espanyol, volem fer pública la nostra ferma decisió d’avançar per aquest camí d’il·lusió i esperança. I especialment fer-ho amb l’internacionalisme per bandera, sabent que la destrucció de tot l’entramat institucional del règim espanyol, de l’economia criminal capitalista i de les mentalitats obsoletes ha de ser una tasca compartida per tots i totes les que creiem en la justícia social. Des d’aquí desafiem al règim espanyol i reiterem el nostre ferm compromís de continuar lluitant des dels nostres territoris, dia a dia i costi el que costi fins a aconseguir el ple alliberament nacional, social i sexual dels nostres pobles. Sinó ens deixeu somniar serem el vostre pitjor malson!

 A Madrid, a 6 desembre 2013

 ARRAN (Països Catalans), ISCA! (Galiza), BRIGA (Galiza), DARRÉU (Asturies), ERNAI (Euskal Herria), JALEO!!! (Andalucia), PURNA (Aragón), YESCA (Castilla), INEKAREN (Canarias), AZARUG (Canarias)

Rescaten bancs, arruïnen les nostres vides. Joves, aturem els presspostos de la Troika!

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al proper any 2014, presentats el passat dia 5 de novembre vénen a confirmar per enèsima vegada una tendència que fa més de tres anys que es posa de manifest en tots els territoris dels Països Catalans. Les receptes dels nostres governants per gestionar la crisi que fa trontollar el sistema capitalista ens dirigeixen irremeiablement cap a l’ensorrament definitiu de la majoria de la nostra societat, a fi de rescatar i reforçar una minoria que mai ha deixat d’acumular poder i riquesa.

Aquesta tendència transcendeix les fronteres del nostre poble i afecta, de fet, la majoria d’economies del nostre voltant, i molt especialment les del Sud del continent europeu. El cas de Grècia, per exemple, constitueix un paradigma alarmant de com els plans d’ “austeritat” de la Troika comunitària aplanen el camí al capitalisme en crisi per avançar cap a un nou model de societat encara més desigual i profundament antidemocràtic.

Ho dèiem fa sis mesos i ho mantenim ara: l’Estat Espanyol, i per tant també una part important dels Països Catalans, es troben rescatats de facto. El pagament dels interessos del deute segueix essent el protagonista inqüestionable de la política econòmica de les administracions autonòmiques. Cal seguir insistint en el fet que aquest deute no l’hem generat les classes populars i, per tant, el seu pagament és del tot il·legítim. El deute i els interessos que aquest genera no són altra cosa que un element més de l’estratègia del poder econòmic i financer per engruixir a marxes forçades els seus comptes en un moment de col·lapse del seu sistema.

La política pressupostària dels governs autonòmics deixa entreveure també la consolidació d’una dinàmica de retallades i privatitzacions. Els “plans d’ajust” aplicats els darrers anys als diferents territoris dels Països Catalans “per fer front a la situació econòmica” no sembla que hagin de revertir en el curt termini. Ans al contrari, és ben clar a hores d’ara que les retallades van venir per quedar-s’hi i que el desmantellament de la sanitat, l’educació i les pensions públiques són també una de les peces que conformen el pla que el capitalisme ha dissenyat a mida per a les classe populars del nostre país. Però no acaba aquí, perquè a aquestes retallades cal sumar-hi la privatització massiva d’actius i funcions públiques. En definitiva, els qui ens governen es venen el país a preu de saldo per servir-lo en safata als interessos del capital privat.

Amb tot, resulta evident que no hi ha democràcia possible dins la Unió Europea (UE) neoliberal. La política econòmica que ofega les classes populars dels Països Catalans la decideixen els consells d’administració dels bancs i empreses transnacionals juntament amb la Troika i amb l’inestimable ajut d’una classe política submisa i servil. Així mateix, qualsevol mostra d’oposició als carrers és contestada amb contundència repressiva per part de la seva policia i els seus jutges.

Davant de tota aquesta situació, al jovent se’ns planteja una clara disjuntiva. D’una banda, podem seguir com fins ara el camí de la Troika i els grans capitals. Un camí que passa indubtablement per unfutur de progressiva pauperització de les classes populars i per un deteriorament absolut dels minsos drets socials i democràtics que havien assolit les generacions passades. De l’altra, podem començar a bastir, des d’ara mateix, un camí alternatiu als Països Catalans. Un futur que sigui lliure de les imposicions de les transnacionals i les institucions antidemocràtiques de la UE. És aquí i ara, en un context d’aprofundiment de la lluita de classes i agudització extrema de les contradiccions del capitalisme, que cal començar a construir aquesta alternativa. El jovent dels Països Catalans hem de ser necessàriament protagonistes destacats d’aquest procés de transformació integral de la nostra societat.

Presentem batalla, aquí i ara. Per esborrar el capitalisme del mapa d’una vegada per totes i construir un futur veritablement lliure per al nostre poble.

No pensem deixar que rescatin bancs mentre arruïnen les nostres vides.
Només lluitant tenim futur!