El meu cos, la meva decisió! Aturem la contrareforma de l'avortament

MANIFEST

Tornem a rebre un nou atac al dret a decidir sobre els nostres cossos. El Ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, està a punt de treure una nova contrareforma, en aquest cas relativa a l’avortament. Tornem més de dues dècades enrere en el temps en la lluita pel dret al propi cos amb una llei reaccionària encara més restrictiva que l’aprovada el 1985. Així doncs, quedaria derogada la ja insuficient llei de terminis aprovada el 2010 en favor d’una llei que tornaria als “tres supòsits” que es contemplaven a la llei del 1985. Aquests supòsits impliquen, d’una banda, restringir la llibertat per avortar a les joves d’entre 16 i 18 anys, que no només necessiten l’aprovament dels metges de torn sinó també dels seus pares, estant així la seua decisió subjecta al biaix ideològico-moral d’altres persones. Per si açò no en fóra prou, Gallardón ha declarat en diverses ocasions la seua pretensió d’acotar els termes amb què presentar les justificacions per a realitzar la interrupció de l’embaràs: el supòsit dels possibles danys físics o psicològics per a la mare seran estrictament revisats i contrastats per diferents metges, tot adduint que aquest supòsit es fa servir per “colar” excuses i aprofitar aquest dret del qual ens volen privar.

Cal remarcar que no per aplicar aquesta reforma minvarà la quantitat d’embarassos no desitjats, ja que no s’ataca l’arrel del problema sinó només la seua conseqüència. Per la mateixa regla, i recordant experiències passades, no minvarà tampoc la quantitat d’interrupcions de l’embaràs, i doncs, les dones amb recursos ho faran a altres països on no estigui penalitzada aquesta pràctica mentre aquelles que no s’ho puguin permetre ho faran de manera il·legal, posant la seua pròpia vida en perill.

Des d’ARRAN denunciem el legalisme en què es debat un dret tan important i irrenunciable com és el dret al propi cos de les dones. Aquest no depèn de lleis ni reformes, sinó de tot un codi de valors respecte a les relacions socials i sexuals que trenqui per complet amb el que regeix el patriarcat. Cal una vertadera coeducació sexual, no només formal, que ens permeti relacionar-nos lliurement, com i amb qui vulguem, i sempre amb tota la informació a l’abast. El rentat de cara que es fa amb la educació sexual que reben les joves a les escoles i instituts repartint anticonceptius que ni tan sols estan al nostre abast econòmic no fa més que confirmar la precarietat en les nostres relacions sexo-afectives, materialitzada en última instància en una alta taxa d’embarassos no desitjat, que solen ser fruit de pràctiques sexuals arriscades i d’una repressió moralista catòlica que encara patim les dones cada dia tot desnaturalitzant-se el sexe lliure i natural. Ja n’estem fartes: no només patim la repressió cada dia, sinó que les conseqüències d’aquesta també l’hem de pagar amb penalitzacions.

Des d’ARRAN fem una crida a sortir al carrer el proper dia 28 per clamar contra la nova llei de l’avortament. Per una educació sexual integral, contra la privació de l’autodeterminació dels nostres cossos i, en definitiva, per una societat lliure de l’opressió patriarcal.

Mobilitzacions dia 28 de Setembre:

Concentració a Tarragona > Pl/de la Font a les 19h

Manifestació a Barcelona > Delegació del Govern a les 19h

El meu cos, la meva decisió.
Ni un pas enrere en defensa dels nostres drets i llibertats.
Avortament lliure i gratuït!

El proper 26 de setembre, envoltem l'Ajuntament!

Des d'Arran Reus us anim a tots i totes a participar el proper dimecres 26 de setembre de l'acció convocada per l'Assemblea Popular de Reus per dir que estem fartes de les retallades, la corrupció i la repressió!

Crónica 11-S

Quatre milers de persones clamen per la Independpència, el Socialisme i els Països Catalans a l'11 de Setembre més multitudinàri del Camp

4000 persones van omplir els carrers del centre de Reus en el marc de la tradicional manifestació per la Diada Nacional. A 2/4 de vuit va sortir la marxa des del Mercat Central. Llavors, ja des d'un inici, és veia la magnitud històrica de la mobilització, que sota el lema “Ni pacte social, ni pacte fiscal: Independència, Socialisme, Països Catalans” va aplegar des de les més joves a les més velles. La convocatòria, com en els darrers 6 anys, va anar a càrrec de l'Esquerra Independentista del Camp (EIC) -coordinadora que aplega les assemblees d'Arran, els Casals, les CUPs i la COS del Camp i Endavant Tarragona. Més enllà d'aquests, també és destacable la presència cada cop més notable d'altres moviments o organitzacions afines en la lluita contra les retallades.

En aquest sentit la manifestació va estar molt marcada pel context de crisi i de retallades que estem patint. Evidentment, la Independència mai va perdre la centralitat en els càntics i les reclamacions, però sempre amb un marcat accent social. Càntics com “Quina Independència si mana Convergència?”, en defensa dels serveis públics, o el del propi lema de la manifestació en són exemples. Finalment, en Jordi Martí, en nom de la plataforma en defensa de l'Educació Pública -en vaga aquesta setmana- va fer una intensa crida a seguir-nos mobilitzant per defensar el país, i els -minsos- drets que hem aconseguit fins a dia d'avui. Les assemblees d'Arran del Camp, que també van tenir l'oportunitat de llegir un manifest, van seguir en aquesta línia, afegint, com també és va fer pal·les en els càntics, una intensa defensa dels drets de les dones, i de la vigència del feminisme enfront les mesures neoconservadores i catòliques del Govern espanyol. Un altre senyal de la presència viva i activa de l'Esquerra Independentista en les lluites populars del present va ser la lectura del manifest de la convocatòria per part d'un dels 8 imputats del fets del Sant Pere Xiula Fort. En aquest manifest, com al llarg de la marxa amb càntics com “Sense València, no hi ha Independència” o “Volem Països Catalans”, és va plasmar la voluntat de protegir la totalitat de la Nació, i sobretot de la maltractada i minoritzada llengua catalana.

Més enllà de la manifestació de l'11, l'Esquerra Independentista va coordinar un seguit d'actes commemoratius agrupats a les xarxes socials amb l'etiqueta de twitter #11SCamp. Destacables per mèrits propis són la marxa de torxes que vam celebrar el dia 10 a Reus, que va reunir unes 200 persones, i l'ofrena al Guerriller Carrasclet a Capçanes.

L'èxit de la marxa va sorprendre a les organitzacions convocants. El silenci mediàtic, volcada a la mobilització Barcelonina, no invitava a cultivar bons presagis. Res més lluny de la realitat. La imatge de la Plaça del Teatre on és feren els parlament parla per si sola. El clima d'eufòria va generalitzar-se ràpidament i la intensitat del càntics és feu notable. Més enllà d'això cal destacar que no és van produir incidents de cap tipus, ni cap identificació o “pataleta” per part de la policia. Potser la “pataleta” és el vuité encausat pel Sant Pere Xiula Fort que vam conèixer tot just l'endemà. Com vam cridar a la manifestació, seguirem “Lluitant, creant, poder popular”.

Per la Independència, el Socialisme i el Feminisme, seguirem sortint el carrer per pendre allò que és nostre com a poble, classe i persones lliures!

Visca la Terra!

Presentació Arran del Camp

4a Marxa de Torxes per l'Independència

Aquest passat dilluns 10 de setembre més de dos centenars de persones han participat de la 4a Marxa de Torxes per la Independència de Reus convocada per l’Esquerra Independentista. 

La marxa s’ha iniciat passats dos quarts de nou del vespre davant del Casal Despertaferro!, ha baixat pel carrer Santa Anna fins al carrer de l’Hospital, s’ha dirigit cap a les Peixateries Velles i ha seguit fins davant de la Prioral, moment en que ha entrat pel carrer Albadia fins arribar a la plaça del Baluard. La marxa ha finalitzat amb una lectura del manifest, el cant dels Segadors i l’ofrena floral als caiguts en defensa del nostre poble.

http://www.reusdirecte.cat/cat/img2/2012/09/dsc09589_469x300.JPG

http://www.reusdirecte.cat/cat/img2/2012/09/dsc09605_469x300.JPG

Comunicat de les assemblees d’Arran de les comarques del Camp

Fa poques hores hem sabut la intenció, per part d’un grup promotor format per La Caixa, Port Aventura i l’empresa Veremonte, d’instal·lar un complex de 6 parcs temàtics amb centres comercials, centre de convencions, casinos... al costat dels terrenys que actualment ocupa Port Aventura.

Davant d’aquesta notícia les assemblees d’Arran de les comarques del Camp volem manifestar que, al contrari del que han declarat en la roda de premsa, existeixen veus crítiques i discrepants amb aquest projecte. Els motius per aquesta oposició són diversos:

- La nostra és una vegueria que ha patit la destrucció del seu territori de forma exponencial en les darreres dècades, especialment en la part més propera al mar. Aquesta franja de terreny ja és ocupada per les petroquímiques i per pobles que s’han convertit en icones turístiques i que patiren un creixement desmesurat i sense control en els anys del boom especulatiu. A tot això cal sumar-hi les 200 hectàrees que ja ocupa el Port Aventura i les 450 que pretén ocupar aquest nou projecte. A més, també farà augmentar la despesa en desenes de milers de litres d’aigua que consumiran els milions de turistes que pretenen atreure cada any. La conca de l’Ebre i dels rius de la zona estan saturats des de fa anys, per tant, és una agressió gravíssima contra el territori pretendre gastar encara milers i milers de litres d’aigua.

- Aquesta no és una forma ni econòmicament ni socialment acceptable per pretendre sortir de la crisi. L’anunci ara d’aquest nou projecte no és més que una forma desesperada del govern de CiU per reactivar l’economia del territori a partir de mirar de tornar a posar en moviment, en una primera fase, la indústria de la construcció. El problema és que la importància d’aquest sector en els darrers anys de l’economia catalana és fictici ja que el diner que movia es basava en l’especulació i no en el seu valor real.

- El govern de CiU busca sortir de la crisi a través d’hipotecar, a la llarga, l’economia dels Països Catalans. En les darreres dècades s’ha fomentat un model econòmic basat en el turisme que no ha fet més que lligar-nos econòmicament a la resta d’estats emissors de turisme, de forma que la nostra economia depenia de si podien venir o no estrangers cada any. A més, un model econòmic basat en el turisme de centre comercial, parc d’atraccions i casinos, sumat al que ja ofereix Salou o la Pineda queda molt lluny del turisme de qualitat que hem de buscar.

- Amb els nivells d’atur actuals és cert que és una bona notícia poder anunciar la creació de 20.000 llocs de treball, ara bé, quina serà la qualitat d’aquests llocs de feina? El més probable és que aquests llocs els ocupin en una gran majoria persones joves fent feines de temporada d’estiu i que veuran reiteradament vulnerats els seus drets laboral. A tot això cal afegir-hi que genera unes dinàmiques de contractació laboral completament estacionaries, a l’estiu hi haurà feines precàries mentre que a l’ hivern ens espera l’atur.

- A més, i el que és més greu en el què suposa una democràcia, el grup promotor ha declarat en roda de premsa haver treballat en secret fins al recent anunci. És a dir, han treballat d’esquenes al territori i als seus agents socials imposant així la seva forma de fer negocis.

En resum, considerem que aquesta és una passa més donada per CiU per crear el seu país regionalista on dia rere dia la burgesia sigui més rica i poderosa i per contra les classes populars i, especialment el jovent, veiem el nostre futur hipotecat a base d’arrossegar-nos d’una feina precària a una altra.

Per tant, i en base al què hem exposat, des d’Arran ens mostrem completament contraris a aquest projecte, al què representa i com s’ha gestat i, manifestem el nostre compromís en treballar per dinamitzar els agents socials i polítics del Camp en la defensa dels nostres drets.

Arran de les comarques del Camp

Vídeo 11 de setembre d'Arran