El
poble català viu un moment de la seva història en què ha de
decidir definitivament quin vol que sigui el seu futur nacional.
Després de 350 anys de submissió als estats espanyol i francès, de
repressió i dret de conquesta, es fa evident que ha arribat el temps
de la llibertat a la qual tot poble té dret. La mentida d'una
transició que ens esquarterà nacionalment en diferents estats i
autonomies només fou la primera de les burles que uns estats
centralitzadors practiquen amb constància: espoli fiscal, menyspreu
institucional, incompliments sistemàtics i un llarg etcètera. Tot
plegat no fa sinó refermar-nos en la nostra voluntat de persistir,
com a poble, en la lluita per la nostra independència, conscients
que només comptant amb un estat propi serem capaços d'afrontar els
reptes econòmics, culturals i socials que ens assetgen.
Tanmateix,
contemplem amb estupor com els nostres representants polítics sovint
paren més atenció a les seves estratègies partidistes, a la gestió
de la seva minsa parcel·la de poder, que no pas a treballar per
avançar democràticament cap a l'exercici del dret a
l'autodeterminació. Presoners a la teranyina d'un poder subsidiari,
han deixat d'escoltar un poble que s'escarrassa per fer sentir la
seva veu, una veu que crida llibertat.
És
per això que es fa necessari sortir al carrer, ara més que mai, i
exigir de nou accions decidides que ens permetin recobrar les nostres
llibertats nacionals. I és precisament per això, que aquest 10 de
setembre tornarem a caminar pels carrers de les nostres viles, torxa
en mà, per reclamar:
- UNITAT D’ACCIÓ de tots els moviments populars en un únic objectiu: fer tots els passos necessaris per arribar a la constitució d’un estat català independent que exerceixi la plena sobiranía tant nacional com econòmica, renunciant a les imposicions que ens venen tant de l'Estat Espanyol com de la Unió Europea. Un sol objectiu per una única nació..
- DIGNITAT NACIONAL. Conscients del moment històric, totes les forces polítiques nacionals cal que es presentin a les properes eleccions amb la clara i inequívoca proposta, als seus programes electorals, d’avançar decididament en el camí de la independència nacional, i que el centre de decisió política sigui al carrer i no tant sols al parlament.
- UNA SOLA NACIÓ. La nació catalana no serà lliure del tot fins que no torni a ser completa. Tot i acceptant els ritmes dispars que els diferents territoris de la nostra nació viuen en el seu procés d’alliberament, el poble català ha de deixar ben palès que no renuncia a la seva integritat territorial i que aspira a la construcció dels Països Catalans com a entitat nacional reunificada.
Només
si som capaços de sortir de nou al carrer sota l’única bandera de
la llibertat nacional, aconseguirem la majoria social suficient per a
tornar a ser artífexs dels nostres propis designis. Ja ens ho
advertia l’Estellés: “No et limites a contemplar aquestes hores
que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant
d'un poble unit, alegre i combatiu.”
Ja
no podem recular, som on els camins es separen i ens cal decidir. Ara
més que mai ens cal prendre la torxa i tornar a caminar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada