Concentració en solidaritat amb les Illes

Avui a la tarda, vora una vuitantena de persones s'han reunit a la plaça del Mercadal per mostrar la seva solidaritat amb la vaga d'estudiants i docents vigent a les Illes i per dir que no estem disposats a acceptar l'aplicació del TIL, la LOMCE i les retallades que està patint el sistema educatiu.

Tot seguit us reproduïm el manifest que s'ha llegit durant la concentració:

En els darrers anys el Govern de Bauzà ha iniciat una ofensiva contra l'educació pública i de qualitat i ha reduït dràsticament els pressupostos en educació: no s'ha contractat nou professorat i ha augmentant, així, la ràtio d'alumnes per professor, s'han reduït dràsticament les beques per transport i menjador, no s'estan pagant ni substituint correctament les baixes del professorat... I, a més, el Govern ha volgut aplicar de manera autoritària, sense negociar ni buscar el consens de la comunitat educativa, el Decret de Tractament Integrat de Llengües, el TIL. Aquest decret, que han venut dient que permetrà als estudiants sortir de l'escola coneixent perfectament tres llengües diferents sols busca destruir el sistema d'immersió lingüística vigent a les Illes, que comptava amb un suport social majoritari, ja que amplia les hores de castellà i margina les hores de docència en català.

Davant de tot això, els docents i estudiants de secundària de les Illes Balears i Pitiüses duen ja quasi tres setmanes de vaga perquè ja no poden mirar més cap a una altra banda. El que alguns van pronosticar que seria una vaga de quatre que duraria dos dies s'ha acabat convertint en un moviment de lluita i solidaritat que ha arribat a tots els racons de les Illes i a la resta del país.

El Govern espanyolista del PP va començar acusant-los d’irresponsables per no permetre que el curs comencés amb normalitat, d'usar la mainada amb finalitats polítiques... Després ha amenaçat els pares que no duien els infants a l'escola en solidaritat amb els docents de retirar-los la seva custòdia... I, finalment, s'han adonat que aquesta vaga i les seves reivindicacions han traspassat tots els murs de les escoles i s'ha convertit en un crit unànime de la societat, com va quedar palès en la manifestació de diumenge passat. Les mostres d'aquesta solidaritat i lluita, les trobem, també, en la multitud d'actes organitzats arreu de les Illes i dels Països Catalans, en la venda massiva de samarretes solidàries o els més de 200.000 euros recaptats per la caixa de resistència a partir de donacions individuals i desinteressades.

És per tot això, i perquè la seva vaga és la nostra dignitat com a docents, estudiants, mares i pares i país, que ens hem de mostrar dia rere dia solidaris amb ells per tal de fer viable aquesta vaga. I hem de tenir present que la seva lluita també és la nostra, perquè naltros també veiem dia rere dia que les retallades estan destruint el nostre model educatiu allunyant-lo cada cop més del model públic i de qualitat que volem construir entre tots i totes. Cada curs els alumnes s'amunteguen un mica més en classes superpoblades davant de les quals el professorat no pot atendre correctament les demandes individuals de cada alumne, veiem com les beques es redueixen, veiem com el professorat perd retribucions salarials o com les baixes no són correctament substituïdes...

A més, la seva lluita contra el TIL també és la lluita contra la LOMCE, una llei estatal que vol privatitzar i mercantilitzar l'educació, vol donar via lliure a la competitivitat entre els centres, vol destruir la democràcia interna dels centres, i que vol atacar el model d'immersió lingüística vigent als nostres centres i que ha estat àmpliament reconegut i premiat com a model de cohesió social.

Festa en suport a la vaga indefinida

Concentració de suport a la vaga de les Illes!

En motiu de la vaga indefinida que estan duent a terme docents i estudiants de les Illes Balears i Pitiüses en contra de l'aplicació del Decret del Tractament Integrat de les Llengües (TIL) i les retallades, un grup d'entitats, sindicats i organitzacions de Reus ens hem organitzat i coordinat per sumar-nos a la crida solidària que la plataforma Enllaçats per la Llengua va fer al conjunt dels Països Catalans.  

 

El nostre objectiu és visibilitzar el conflicte que s'està vivint a les Illes, aportar la nostra solidaritat política i econòmica per fer viable la vaga indefinida i mostrar que les agressions que pateix l'educació i la llengua a les Illes són les mateixes que pateix l'educació i la llengua a la resta del país amb les retallades o l'aprovació de la LOMCE. 

 

És per aquest motiu que hem convocat una concentració aquest dissabte 21 a les 19.30h a la Plaça del Mercadal de Reus, després de l'actuació castellera. Amb aquesta acció pretenem donar el tret de sortida a tot un seguit d'actes i accions solidàries amb les Illes a la nostra ciutat, és per això que animem a totes les entitats i persones que estiguin interessades a sumar-s'hi. 

Per més informació sobre la vaga dels docents i estudiants, podeu consultar:
http://assembleadocentsib.blogspot.com.es/
http://sepc.cat/comunicat-sobre-linici-de-la-vaga-indefinida-a-les-illes-balears-i-pitiuses/

El Camp en moviment!

La Via Catalana va omplir els carrers i d’això se’n va beneficiar tot acte que es fes en motiu de la Diada. Al matí, a Tarragona, una gentada recorria els diversos punts de la Part Alta amb les activitats populars de les entitats com el cercavila, el correfoc, els parlaments, la coral i finalment els castells i el dinar. Com cada any, la Coordinadora 11 de setembre pot estar satisfeta de l’èxit de comptar amb una Diada consolidada i amb una afluència important de públic. Ja a la tarda, el Camp va fer Via amb centenars de milers de persones agafant-se la mà enllaçant-se del Pertús a Vinaròs. En alguns trams, la Via Catalana podria haver fet més d’una cadena humana, mentre que els elements de cultura popular van amenitzar la llarga estona d’espera.

Al vespre, amb moltes samarretes grogues i estelades a l’esquena encara passejant per les ciutats i els pobles, més de cinc mil persones es manifestaven sota el lema “Independència per canviar-ho tot” convocades per l’Esquerra Independentista. Allà, a banda dels col·lectius, també hi van ser presents algunes colles com la del Bou de Valls, que s’estrenava en un acte d’aquest tipus, entre d’altres. En finalitzar el recorregut, des del Mercat Central fins al Pallol, Laia Estrada, Josep Maria Martorell i Quim Arrufat, diputat de la CUP-AE, van congratular-se de la convocatòria i van explicar a fons la campanya que tot just fa poc s’ha iniciat per tal d’aglutinar totes les sensibilitats socials que volen influir en el procés independentista per tombar-lo de la dreta cap a l’esquerra i poder “tocar els privilegis de l’1% perquè si no no és democràcia”, tal com va assegurar el diputat i ex-regidor de Vilanova i la Geltrú.

Font: Pobleviu.cat

Tornem a caminar!

El poble català viu un moment de la seva història en què ha de decidir definitivament quin vol que sigui el seu futur nacional. Després de 350 anys de submissió als estats espanyol i francès, de repressió i dret de conquesta, es fa evident que ha arribat el temps de la llibertat a la qual tot poble té dret. La mentida d'una transició que ens esquarterà nacionalment en diferents estats i autonomies només fou la primera de les burles que uns estats centralitzadors practiquen amb constància: espoli fiscal, menyspreu institucional, incompliments sistemàtics i un llarg etcètera. Tot plegat no fa sinó refermar-nos en la nostra voluntat de persistir, com a poble, en la lluita per la nostra independència, conscients que només comptant amb un estat propi serem capaços d'afrontar els reptes econòmics, culturals i socials que ens assetgen.

Tanmateix, contemplem amb estupor com els nostres representants polítics sovint paren més atenció a les seves estratègies partidistes, a la gestió de la seva minsa parcel·la de poder, que no pas a treballar per avançar democràticament cap a l'exercici del dret a l'autodeterminació. Presoners a la teranyina d'un poder subsidiari, han deixat d'escoltar un poble que s'escarrassa per fer sentir la seva veu, una veu que crida llibertat.

És per això que es fa necessari sortir al carrer, ara més que mai, i exigir de nou accions decidides que ens permetin recobrar les nostres llibertats nacionals. I és precisament per això, que aquest 10 de setembre tornarem a caminar pels carrers de les nostres viles, torxa en mà, per reclamar:

• UNITAT D’ACCIÓ de tots els moviments populars en un únic objectiu: fer tots els passos necessaris per arribar a la constitució d’un estat català independent que exerceixi la plena sobiranía tant nacional com econòmica, renunciant a les imposicions que ens venen tant de l'Estat Espanyol com de la Unió Europea. Un sol objectiu per una única nació..
• DIGNITAT NACIONAL. Conscients del moment històric, totes les forces polítiques nacionals cal que es presentin a les properes eleccions amb la clara i inequívoca proposta, als seus programes electorals, d’avançar decididament en el camí de la independència nacional, i que el centre de decisió política sigui al carrer i no tant sols al parlament.
• UNA SOLA NACIÓ. La nació catalana no serà lliure del tot fins que no torni a ser completa. Tot i acceptant els ritmes dispars que els diferents territoris de la nostra nació viuen en el seu procés d’alliberament, el poble català ha de deixar ben palès que no renuncia a la seva integritat territorial i que aspira a la construcció dels Països Catalans com a entitat nacional reunificada.

Només si som capaços de sortir de nou al carrer sota l’única bandera de la llibertat nacional, aconseguirem la majoria social suficient per a tornar a ser artífexs dels nostres propis designis. Ja ens ho advertia l’Estellés: “No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu.”

Ja no podem recular, som on els camins es separen i ens cal decidir. Ara més que mai ens cal prendre la torxa i tornar a caminar.

11 de setembre de 2013: el jovent trenquem les regles per canviar-ho tot!

El jovent dels Països Catalans vivim una situació convulsa que ja fa massa temps que dura. Fa més de cinc anys que la crisi capitalista colpeja durament les joves del nostre país amb índexs d’atur sense precedents, precarietat i temporalitat als nostres llocs de treball i limitacions en l’accés a serveis bàsics com ara l’ensenyament, la sanitat, el transport o la cultura. Parlem de la mateixa crisi capitalista que treu de casa seva més de 40 famílies cada dia, que ha abocat un quart de la nostra població a la pobresa i sotmet a milers de persones migrades a condicions de vida infrahumanes.

La nostra situació té uns culpables ben clars. Però sobretot, té uns beneficiaris. Són aquells que l’han provocada i que l’aprofiten miserablement per accentuar de forma definitiva el saqueig a les classes populars en forma de retallades, rescats de bancs i caixes i privatitzacions de serveis públics i sectors estratègics. Parlem del poder econòmic i financer: d’empresaris i banquers. Tot plegat, amb la el beneplàcit d’una casta política i sindical còmplice que a sobre s’omple les butxaques en incomptables trames de corrupció.

També són constants els atacs que rebem de forma repetida des de l’espanyolisme reaccionari ultraconservador. Atacs especialment dirigits contra la llengua i cultura catalanes, com també contra el dret a decidir sobre els nostres propis cossos. Exemples d’això són la polèmica llei impulsada pel ministre Wert o la reforma de la llei de l’avortament del ministre Gallardón, entre moltes d’altres. En aquest darrer sentit, som conscients que és només des de la lluita feminista que ens deslliurarem de l’opressió que exerceix sobre nosaltres el sistema patriarcal.

La independència dels Països Catalans resulta essencial per deslliurar-nos d’aquesta situació. El vell autonomisme està mort i enterrat. Així ho demostra el procés sobiranista iniciat en una part del país i que es materialitza des de fa anys en forma d’importants mobilitzacions com les consultes populars, la manifestació del passat Onze de setembre o la cadena humana convocada per la propera diada del Principat. Cal celebrar aquest pas endavant, però sempre amb la ferma convicció que la independència ha d’anar necessàri ament acompanyada d’un procés de transformació integral de la nostra societat. Cal desvincular-nos de l’Estat Espanyol i Francès. Però també de la Unió Europea, del capitalisme i el patriarcat. És aquesta l’única via que permetrà al poble català canviar-ho tot per saber-se veritablement sobirà.

Cal seguir treballant per la independència de la nació completa. Hem de seguir plantejant la llibertat política al conjunt dels Països Catalans. No ens val la independència de quatre províncies. Resignar-s’hi suposaria la renúncia a segles de lligams històrics, econòmics i culturals, així com a dècades de lluita independentista arreu del país. És en l’actual context d’auge de l’independentisme que cal que ho seguim dient tan fort i clar com hem fet sempre: la nostra nació s’estén al Nord de l’Albera, travessa el Túria, toca la Vall de l’Isabena i salta per la Mediterrània. Va de Sales a Guardamar i de Fraga fins a Maó.

No podem confiar el futur del país als gestors de la nostra misèria. Bona part dels gestors de l’autonomisme i el capitalisme a casa nostra s’han vist forçats a adoptar de forma inevitable el discurs de l’independentisme. Però això no ens ha de fer perdre el Nord. Perquè no podem deixar el país en mans dels qui porten dècades fent el joc als estats espanyol i francès. A aquells qui ens envien a servir cafès a Lon

dres mentre es venen l’aigua als capitalistes espanyols i regalen el territori a canvi de macro-projectes com el Barcelona World. Els responsables dels EROs, de deslocalitzar empreses i de mantenir un sistema econòmic injust, basat en la desigualtat. Els responsables de mantenir als Països Catalans l’economia del totxo, l’especulació i el sol i platja. No deixarem que ens segueixin governant els qui reprimeixen sense escrúpols el jovent que lluita des de fa un quart de segle per la independència i el socialisme als Països Catalans. El poble ha de ser el centre actiu del nostre procés d’emancipació. No només ha de ser consultat, sinó que n’ha de ser protagonista.

La desobediència i l’autoorganització del jovent són claus en aquest context de confrontació nacional i social. És necessari que des dels barris, els pobles, viles i ciutats, el jovent dels Països Catalans prenguem consciència, ens organitzem i ens mobilitzem per revertir la nostra situació. Cal que trenquem les regles dels estats espanyol i francès, del capitalisme i del patriarcat. Només d’aquesta manera podrem ser capaços de canviar-ho tot i construir un país lliure de tota forma d’opressió i explotació.

11 de setembre de 2013: El jovent trenquem les regles per canviar-ho tot!

 

Pel territori, el treball digne i per la nostra llengua i cultura… No al turisme de postal!

El sector turístic constitueix una de les indústries predominants al país i ha esdevingut des de fa dècades un dels actors principals del model socioeconòmic imperant als Països Catalans. Multitud de comarques del país han vist transformat de forma radical el seu paisatge per aquesta qüestió. Les comarques costeres a l’estiu es converteixen en autèntics “resorts” on pobles sencers s’adapten al desembarcament de milers de turistes. A l’hivern, durant la temporada d’esquí, les comarques de l’alta muntanya queden també absolutament transformades. Amb l’argument que el turisme aporta grans quantitats de diners i és un focus d’elevades inversions, els nostres governants han apostat per vendre’s el país i apostar per un model que resulta nefast en diversos aspectes. Es tracta d’un model que representa una de les cares més despietades del capitalisme a casa nostra: és altament nociu en termes mediambientals, fomenta la precarietat laboral i tendeix a invisibilizar i menysprear la realitat social i cultural dels Països Catalans.

L’orgia especulativa que han viscut els Països Catalans de de fa anys, la bombolla immobiliària i, cal no oblidar-ho, també les nombroses trames de corrupció lligades a   l’ “economia del totxo” tenen molt a veure amb el model de turisme de masses que impera actualment. L’afluència massiva de turistes provoca sempre una transformació radical de les àrees afectades per tal que aquestes s’hi acomodin i el nínxol de mercat sigui el més gran possible. L’espai que en èpoques remotes era poblat per platges, boscos i muntanyes ara l’ocupen grans urbanitzacions, complexos turístics, camps de golf, centres comercials, parcs d’atraccions i pistes d’esquí. Pobles, barris i ciutats senceres perden progressivament la seva identitat i veuen transformada de forma integral la seva economia i el seu paisatge per convertir-se l’aparador, el balneari i la discoteca dels seus visitants. A això cal sumar-hi la privatització de l’espai públic i un model d’oci marcadament consumista on les veïnes són del tot desplaçades i menystingudes. L’únic beneficiari de tot plegat és l’empresariat del sector, que fa i desfà a voluntat amb la beneplàcit i la complicitat de polítics i institucions.

 La indústria del turisme genera una gran quantitat de llocs de treball que molt sovint ocupem les joves. No obstant, això no és cap bona notícia si es té en compte que es tracta de feines gairebé sempre temporals, lligades a l’estacionalitat, molt dures i mal retribuïdes. A més, en un context d’atur generalitzat i manca d’expectatives, aquestes feines són l’única alternativa per a milers de joves als Països Catalans que acompleixen jornades interminables en condicions d’explotació, amb contractes il·legals farcits d’irregularitats. Les darreres reformes laborals perpetuen alarmantment aquesta situació i condemnen la nostra generació a la temporalitat i a la més absoluta precarietat als nostres llocs de treball.

 El capitalisme no en té prou amb devastar el nostre entorn i acabar amb els nostres drets com a treballadores. El turisme de masses sovint és sinònim d’espanyolització. Les multinacionals de l’oci i la restauració conceben el país com un simple focus de negoci, totalment aïllat de la seva realitat social, històrica i cultural. La llengua i cultura catalanes queden arraconades a un segon pla i molt sovint passen per alt per als milions de visitants que conceben les nostres comarques com poc més que un macro-complex turístic dissenyat exclusivament per passar-hi les seves vacances.

 Des d’Arran ens oposem a aquest model massificat de turisme. Rebutgem l’ ”economia de casino” que promou la destrucció del nostre territori, condemna les joves a la precarietat i menysté el nostre patrimoni històric i cultural. Apostem per un turisme en sintonia amb el seu entorn, amb els habitants que hi viuen i la seva llengua, història i cultura. Un model de turisme integrador, respectuós amb el medi natural dels Països Catalans. En definitiva, un model que s’oposi a la lògica capitalista de l’especulació i el màxim benefici.

 Pel territori, el treball digne i per la nostra cultura i llengua…

No al turisme de postal!