Un tren de rodalies travessa mig país amb una destinació final: una discoteca d’ambient. Un homòfob insulta un company classe. Milers de lavabos des d’on moltes hem donat les nostres primeres passes per desenvolupar la nostra sexualitat. Petons d’amagat amb aquella noia que sempre t’havia agradat. Un bisbe lesbòfobic que fa declaracions als mitjans de comunicació.
I així podríem continuar descrivint centenars d’imatges que formen part de la nostra quotidianitat. La quotidianitat de moltes joves lesbianes, gais i transsexuals que dia a dia vivim sotmeses a una estructura que mai hem decidit. Aquesta estructura té noms i cognoms: s’anomena patriarcat i s’anomena capitalisme. I és ben cert que conviure-hi mai no ha estat fàcil per ningú. Però aquesta convivència esdevé encara molt més difícil per a totes les joves lesbianes, gais, transsexuals i, en definitiva, per a totes aquelles que no encaixen en la norma de les relacions prefabricades i els comportaments binaris.
És amb l’actitud de no encaixar, la de no assimilar-nos i la de no engabiar-nos en la norma de la repressió sexual, el patriarcat i el capitalisme que, des d’ARRAN, encarem novament el 28 de juny. Un nou dia de lluita per l’alliberament LGT.
El 28 de junt és un dia de rebel·lió. Un dia en què recuperem el vell combat de les companyes que fa 44 anys protagonitzaren els disturbis de Stonewall. Una jornada per reafirmar-nos en la idea que si el patriarcat, l’heteronormativitat i el capitalisme ens fan la vida impossible, nosaltres els la farem a ells.
Però és també un nou dia de construcció per l’alliberament de les nostres sexualitats. Unes sexualitats lliures que no hagin de marxar dels pobles per tancar-se a les gàbies del capitalisme rosa. Sexualitats visibles i revolucionàries a tot arreu: En festes, bars, universitats i centres de treball. Però també als instituts, escoles i caus. Sexualitats que no invisibilitzin les dones i lesbianes. Que construeixin imaginaris lliures. Sexualitats segures contra les retallades a la sanitat. En definitiva, unes sexualitats capaces de ser un motor per a la transformació i la revolució. Per l’emancipació del nostre poble, la nostra classe, i les nostres vides.
Ni malaltes ni obedients. Sexualitats dissidents.
Les joves ens alliberem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada