Canvi de data

Per motius tècnics ens hem vist obligats a aplaçar l'acte d'aquest dijous 29 de novembre, la projecció de El juego del ahorcado. Esperem poder-vos informar properament d'una nova data.

Dones lliures en una terra lliure!

Coincidint amb el 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere des d'Arran hem organitzat un cicle de cinema contra la violència de gènere.

Aquest cicle s'iniciarà el 24 de novembre a les 6 de la tarda al local de Xiquets de Reus amb La verdad de Soraya, pel·lícula del director Cyrus Nowrasteh i adaptada de la novel·la La Femme Lapidée, de Freidourne Sahebjam. 

La verdad de Soraya ens situa a l'Iran del 1986, just quan l'iman Jomeini arriba al poder i ens explica la mort de Soraya a través de Zahra, la seva tieta, i Sahebjam, un periodista. El film ens explica què és la llei islàmica i com s'aplica a milions de dones del nostre món.

La segona part del cicle continua el 29 de novembre, a les 8 de la tarda, al local de La Mulassa amb El juego del ahorcado, pel·licula dirigida per Manuel Gómez Pereira. La pel·licula ens trasllada a Girona durant el 1989 i ens explica la història de Sandra i David, dos amics des de la infància que veuen alterada la seva relació al apropar-se a l'adolescència. 

Per acabar, al Casal Despertaferro!, a dos quarts de vuit de la tarda del 5 de desembre, es visualitzarà la tercera projecció, El secreto de Vera Drake, dirigida per Mike Leigh ens trasllada a la ciutat de Londres del 1950 i ens explica la història de Vera Drake, una dona que viu amb el seu marit i els seus fills i que es dedica a les cures de la llar. Però té un secret, ajuda a noies joves a practicar avortaments, activitat il·legal a l'època.

Després de cada pel·lícula es realitzarà un debat on podrem compartir opinions sobre els temes que les pel·lícules han tractat i com són presents en el nostre dia a dia. Finalment, el 5 de desembre, es farà un sopar-tertúlia a 7 euros per parlar sobre la pel·lícula i més tard festa fins a tancar la Taverna!

Amb la CUP, tenim futur!

Aquest 25 de novembre, les joves treballadores, precàries i aturades del Principat de Catalunya, tenim l’oportunitat de fer sentir la nostra veu al Parlament autonòmic. Sí, és cert.

Ara, s’obre una petita escletxa en una institució tan antidemocràtica com el Parlament de Catalunya, perquè la nostra veu hi sigui representada.

Per obligar totes aquelles institucions i mitjans que han silenciat sempre la veu de les joves, i de tot el poble treballador català, a escoltar les nostres propostes. No som éssers passius, no esperarem a que ens considerin adults per esdevenir membres amb veu i vot a la nostra societat. Les joves participem activament del teixit associatiu i organitzatiu dels nostres barris i viles, i sabem molt bé que amb aquest sistema econòmic i social només ens espera un futur ben negre.

Cap de les propostes de joventut dels partits polítics presents al parlament suposa un canvi de model, un trencament amb el sistema capitalista i patriarcal que ens retalla tots els drets socials i el dret al propi cos, que ens expulsa del mercat laboral i ens nega la possibilitat d’emancipar-nos. Cap d’aquests partits ens proposa una independència real, emmarcada en la nostra nació completa i irrenunciable, els Països Catalans, una independència de la burgesia catalana que ens ha lligat a Espanya i França per interessos econòmics des de fa més de 300 anys, ni una independència que ens garanteixi que les decisions que afecten a la gran majoria de la societat no es prendran des de l’edifici de La Caixa, des del Banc Central Europeu o des dels despatxos dels especuladors financers.

Cap d’ells mostra interés per la situació del jovent i els seus drets, més enllà de caramelets llançats cada 4 anys amb finalitats purament electoralistes. Només cal veure el programa electoral de Convergència i Unió en matèria de joventut per adonar-se que als capitalistes només els interessen els beneficis a curt termini, si cal a costa de destruir el present i el futur a les generacions més joves.

Per això, ARRAN donem el nostre suport a la Candidatura d’Unitat Popular. Perquè no, no és com la resta. Ni és un partit polític. Perquè no ens interpel·la cada 4 anys en busca de vots, al contrari. Les joves hi participem i hi decidim com a membres de ple dret, les nostres veus s’escolten i es fan escoltar. Equipaments pels joves i gestionats per joves, accés a l’espai públic, escoles i instituts públics i de qualitat, educació no sexista, poder votar amb 16 anys. I no només són paraules,La pràctica municipalista de la CUP als ajuntaments ho avala, materialitzant i fent possible la participació juvenil en la vida política de les viles i ciutats. Perquè la CUP proposa un nou futur per a totes, també per a nosaltres, un nou futur que valgui la pena viure. Perquè és una alenada d’aire fresc en la increïblement rància política catalana, i perquè parla clar. I no dubtarà en dir a la cara als polítics allò que el poble pensa d’ells. Tots aquells que han estat enriquint-se a costa de totes, aquells que ens intenten empresonar per participar en les vagues generals, ja no podran esquivar els nostres retrets. I, sobretot, perquè només amb la independència dels Països Catalans, només enderrocant el capitalisme per construir-hi sobre les runes un sistema just i igualitari, només teixint relacions humanes sense valors discriminatoris per motius ètnics, de gènere, d’identitat o d’opció sexual. Només defensant la nostra terra, els nostres rius i muntanyes de les urpes dels especuladors, serem lliures. Només amb la CUP, el jovent dels Països Catalans tenim futur!

Independència. Socialisme. Feminisme.

Ara és l’hora del jovent dels Països Catalans!

Amunt la Unitat Popular!

Què ens hi juguem el jovent en aquestes eleccions?

 

En motiu de les eleccions del proper 25 de novembre a la Comunitat Autònoma de Catalunya des d'Arran Reus hem organitzat, pel proper dijous 22 de novembre, a les 19h, una xerrada per parlar del present i el futur que ens espera al jovent després d'aquestes eleccions.

Per tal de tenir una visió global dels diversos factors que més ens afecten com a joves hem convidat a participar-hi un membre del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, una persona de la Confeferació General del Treball i un membre de la Coordinadora Obrera Sindical. Finalment, també hi participarà un membre d'Arran per tal de tractar tots aquells temes que ens afecten com a joves però que no queden inclosos dins de l'àmbit estudiantil ni laboral.

Us esperem a tots i totes el proper dijous 22 de novembre a les 19h al Casal Despertaferro!

Manifest Vaga 14N

Quant més deixaràs que et prenguin per salvar el capitalisme?

Aquest 14 de novembre, les joves dels Països Catalans ens trobem amb una nova convocatòria de Vaga General. Al nostre país hi ha una situació econòmica cada vegada més precària i on cada cop són menys els serveis públics que ens ofereix el fals i insuficient estat del benestar. El jovent de les classes populars del nostre país observem com cada dia hem de cedir més drets socials perquè ells (Fons Monetari Internacional, Unió Europea, bancs i caixes, empreses multinacionals, polítics, grans empresaris,etc.) -que cal recordar que són els únics culpables de l’actual situació de crisi i misèria econòmica en què ens trobem- salvin l’actual sistema capitalista.

Els motius que com a joves tenim per fer vaga són diversos i flagrants: als Països Catalans tenim més de 1’5 milions de persones aturades, 100.000 dels quals són de la Província de Tarragona, un atur juvenil que ja fa temps que supera el 50%, els estudiants catalans hem patit la pujada de taxes universitàries més gran de la història encaminada a crear un ensenyament universitari elitista i la URV no n’és pas una excepció, unes condicions laborals cada vegada més precàries amb un salari mínim que no arriba als 650€, les duríssimes retallades que l’oligarquia econòmica esta aplicant a la sanitat i l’ensenyament públics, els inassolibles augments del preu del transport públic, entre molts d’altres. A més, veiem com la única mesura que plantegen pel nostre territori per sortir de la crisi és la construcció de Barcelona World, un projecte que busca perpetuar la nostra precarietat laboral i la destrucció del nostre territori i que no és res més que continuar aplicant el model turístic massificat que tant de mal ha fet a les nostres costes.

Ni França ni Espanya ni regionalismes! SOM PAÏSOS CATALANS! Sense cap renúncia!

Aquest 7 de Novembre, el jovent de la Catalunya Nord i d’arreu dels Països Catalans recordarem que fa 353 anys la firma dels tractat dels Pirineus va imposar una de les moltes fronteres que, actualment, divideixen el nostre país. La aplicació d’aquest tractat va suposar que les comarques que conformen l’actual Catalunya Nord, és a dir, el Conflent, el Rosselló, el Vallespir, el Capcir i l’Alta Cerdanya fossin separades cultural i políticament de la resta del país i entressin a formar part de l’estat francès. Des d’aquest moment, l’estat centralista francès ha utilitzat totes les seves armes disponibles per eliminar la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord. Podem afirmar que França, aquests estat que durant molts segles s’ha autoproclamat defensor d’una suposada llibertat política, ha practicat un veritable genocidi cultural prohibint i marginant la llengua catalana aconseguint una gran reducció del seu nombre de parlants.

Tot i això, malgrat la força i la virulència de l’administració francesa, cada cop són més les experiències de resistència i lluita que sorgeixen al nord del nostre país com les activitats que realitza durant tot l’any el casal Jaume I de Perpinyà, els milers de persones que cada any assisteixen a la manifestació de la diada del 7 de Novembre, la creació de les escoles Bressola amb ensenyament en català, la gravació del lipdub per la llengua a Perpinyà amb més de 7.000 assistents, l’existència durant uns anys d’una assemblea de Maulets a la Catalunya Nord, o d’un nucli del SEPC a la Universitat de Perpinyà entre moltes d’altres. Aquests exemple de lluita demostren al jovent de la Catalunya Nord que res està perdut i que amb el treball diari i creant alternatives reals el nostre moment arribarà. Ja que com deia l’Antoni Massaguer: per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi.